L’Ateneu Cinema comença les retransmissions d’aquest any amb la representació d’una de les obres més importants del romanticisme rus, l’òpera de P.I. Tchaivovsky «La Dama de Piques» (Pikovaya Dama). Es tracta de la última i més complerta de les seves operes, amb llibret del germà del compositor – Modest – sobre relat d’Aleksandr Puixkin, que va ser estrenada al Teatre Marinski de Sant Petesburg l’any 1890.

En aquesta ocasió el que es presenta és la nova producció del ROH, en coproducció amb l’Opera Nacional d’Holanda, signada pel Director escènic noruec Stefan Herheim, amb dramatúrgia de Alexander Meier-Dörzenbach, que dona una visió completament diferent de l’obra original. Basant-se en la turmentada personalitat de Tchaivovsky, deguda a la seva coneguda homosexualitat Herheim, introdueix físicament el personatge del compositor en cadascuna de les escenes de l’opera creant uns equivocs que dificulten, en la meva opinió, la comprensió de l’argument. I per acabar-ho de complicar, fa que el baríton Vladimir Stoyanov que interpreta al Princep Yelestky s’alterni amb el personatge de Tchaivovsky, creant equivocs bastants difícils d’explicar. Tot i que la potència dramàtica de l’acció que es desenvolupa en la que podria la casa de Tchaivovsky, amb l’ajut d’un vestuari fastuós i elegant i una escenografia (Philipp Fürhofer) i un disseny de llums (Bernd Purkrabek) molt atractius, converteix tota l’obra en un espectacle digne de ser vist.

El cast escollit per aquesta producció é remarcable i está ple de especialistes en opera russa; el sector femení l’encapçala la soprano alemanya Eva-Maria Westbroek que dona vida a la enamorada Lisa i la Mezzo- soprano britànica i Dama de l’Imperi Britànic Felicity Palmer que resulta força convincent en la seva interpretació de la vella comtessa. Per altra part el sector masculí que havia d’encapçalar el tenor rus Aleksandrs Antonenko en el paper de Hermann, va haver de ser substituït, a última hora, pel tenor també rus Sergey Polyakov, que va poder mantenir l’elevada exigència que aquesta opera suposa pel tenor que intervé en totes les escenes, encara que amb alguna inseguretat deguda probablement a la urgència en la substitució. El baríton Stoyanov, que com he comentat dóna vida al doble paper Yelesky – Tchaivovsky va destacar especialment en la famosa i esperada ària “Ya vas ljubil” i va portar a terme de manera molt solvent la tasca encomanada de donar vida al compositor. Cal destacar la intervenció de la Mezzo – Soprano russa Anna Goryachova, brillant en el seu paper de Paulina. La resta dels personatges, juntament amb el cor van acabar d’arrodonir aquesta representació.

L’orquestra, conduïda com ens tenen acostumats al ROH pel M. Antonio Pappano va resultar brillant i va aconseguir complementar la luxosa escenografia transportant l’espectador a una Rússia imperial de final de segle XIX com es pretenia.