La Bayadère
Per Claudina Vallès
Si tenim imatge d’un Ballet Clàssic, pensa, sense saber-ho, en La Bayadère.
Es tracta d’un dels múltiples exemples de Ballet rus del segle XIX, estrenats al Teatre Marinski de Sant Petersburg el 1877 i que es va anar representant regularment a l’antiga Unió Soviètica, on el Ballet clàssic ha estat sempre tan popular i especialment- durant tot el s XX. Però no va ser fins l’any 1961, en una gira europea del Ballet Kirov que va ser conegut fora del seu país d’origen.
La coreografia original del reconegut Marius Petipa, ha estat reinterpretada en aquesta producció per la ex ballarina russa Natalia Makarova el 1980 i presentada pel Royal Ballet l’any 1989, sobre la inspirada música de Ludwing Minkus i llibret de Sergei Khudekov.
Les Bayadères – Baiadera en català – , eren un tipus de ballarines dels temples de la Índia, joves i belles, reclutades des de la infantesa per realitzar danses sagrades. El ballet narra la història de la baiadera Nikya, enamorada del heroic Príncep Solor, que està promès amb la jove Gamzatti, la filla del rajà de la zona. Però malauradament, el Gran Sacerdot del temple està enamorat bojament de Nikya. Quan Gamzatti, que descobreix accidentalment l’amor correspost entre Solor i Nikya, defensarà el seu amor llençant una serp verinosa a Nikya, que mor. La història continua al món de les ombres, amb l’esperit de Nikya.
En aquesta ocasió la “prima ballerina”, la argentina Marianela Nuñez dona vida a la etèria Nikya i el ballarí rus Vadim Muntagirov és l’heroic Princep Solor. Ambdós ballen alguns dels “pas de deux” més poètics de la història del ballet clàssic. NIkya, amb la seva extremada lleugeresa dóna el contrapunt perfecte al fort caràcter de Gamzatti, que la ballarina rusa Natalia Osipova transmet a la perfecció, creant amb el Princep Solor uns números molt més exigents a nivell tècnic que els de la parella anterior, que són més exigents a nivell expressiu.
Destacar en especial, l’expressivitat del ballarí anglès Gary Avis, habitual en les produccions de la casa, que dóna vida al Gran Sacerdot Brahmin, enamorat perdudament de Nikya i de la resta de personatges comprimaris i tot el cos de ball que representen els números més popular de la Bayadère, entre els que cal destacar “ el reialme de les ombres” del Acte III.
La orquestra del Royal Ballet, sota la batuta del mestre rus Boris Gruzin, acompanya com ens té acostumats les diferents fases del Ballet, sense estridències i donant al espectacle l’ atmosfera oriental a la pretén transportar-nos
El meravellós vestuari original (realitzat per la producció de 1989) de la dissenyadora i pintora anglesa Yolanda Sonnabend, col·laboradora habitual del Royal Ballet, ens transporta directament a les atmosferes orientals, tal com ens les imaginem, plenes colors vius, d’aromes exòtics i de màgia. Espectaculars vestits, amb formes i colors atrevits, plens de joies i brodat, juntament amb l’escenografia clàssica de Pier Luigi Samaritani i el disseny de llums de John B. Read, donen una riquesa visual evocadora, que captiva a l’espectador des del primer instant.
Altra vegada, l’assistència a la retransmissió del ROH que ens facilita l’Ateneu Cinema és una experiència molt satisfactòria per tot el públic que omplia la sala. Esperem amb impaciència la nova proposta.
0 Comments