Per David González López

El passat dissabte, 18 de gener, a les 11:00 del matí, l’Ateneu Cinema va projectar quatre curtmetratges de la distribuïdora Marvin&Wayne, tots firmats per cineastes nacionals, que conformen el programa KM.0 de El Dia Més Curt, en la seva setena edició. Tot i ser una hora complicada, l’esdeveniment va atreure a molts espectadors curiosos, superant amb creus la xifra d’assistents de l’any passat.

Les pel·lícules van ser un seguit de descobriments. La sessió va arrancar amb The Six Degrees of Freedom, de Sergio H. Martín, un retrat documental de la nadadora d’alt rendiment Àfrica Zamorano d’una intensitat física i emocional esgotadora, ón els cossos i les màquines es fusionen fins tornar-se indistingibles. La projecció va continuar passant a la ficció (o a la ciència ficció) amb Benidorm 2017 de Claudia Costafreda, que ens va traslladar a una Benidorm pre-apocalíptica, completament abandonada, a l’espera d’un tsunami imminent, on l’estoica regent d’un hotel a primera línia de mar es nega a abandonar la ciutat. Vam tornar al documental amb Greykey, d’Enric Ribes, l’historia de Carlos Grey-Molay, supervivent del camp de concentració de Mauthausen, narrada a través d’un muntatge portentós entre la veu en off de la seva filla, velles fotografies familiars i una banda sonora electrònica i inquietant.

Però el plat fort del menú era Suc de síndria, l’omnipresent curtmetratge d’Irene Moray que arribava després de circular per diversos festivals nacionals i europeus, entre ells la Berlinale. Amb senzillesa (aparent) i moltíssima naturalitat, aquesta joia feminista fa de la sexualitat de la protagonista el seu principal arc narratiu, en plena natura, entre llàgrimes i rialles, elevat per les hipnòtiques interpretacions d’Elena Martín i Max Grosse Majench. I just el diumenge, el dia següent, la pel·lícula va guanyar el Premi Gaudí al Millor curtmetratge, categoria a la qual també està nominada en els pròxims Premis Goya i EFA (European Film Awards).

Amb això, es tanca exitosament un altra edició de El Día Més Curt a l’Ateneu Igualadí. No hi ha cap dubte de que el curtmetratge és un format en alça, que genera cada vegada més interés i que no té res a envejar cinematogràficament al seu germà gran, el llargmetratge. De fet, es tracta d’un format amb una diversitat de propostes encara més variada i arriscada. Amb KM.0, ho vam poder comprovar de primera mà.