Àlex Gorina, crític cinematogràfic, locutor i presentador a Catalunya Ràdio, i Tv3. Va ser presentador a Televisió de Catalunya de programes com , «Klaatu Barada Niktó» i «Sala 33». A la ràdio programes com «La Finestra Indiscreta», o «Més Enllà de la Mitjanit» , van ser també clàssics radiofònics.
També va ser director del Festival Internacional de Cinema de Fantàstic de Catalunya.
Cinema és….
és una manera més que els éssers humans que han trobat per comunicar-se, bàsicament, és una forma paral·lela de la transmissió oral de tota la vida dels records i del pensaments per escrit, recollint elements de la pintura, de la música, del teatre, en fi, d’altres expressions artístiques, què ens permet explicar-nos, emocionar-nos, reflexionar i també anar dipositant en imatges organitzades de tot una sèrie de mites i de percepcions de la realitat que podem compartir amb els altres
Quin va ser el primer film que vas veure?
Segurament eren films infantils, festivals de Tom i Jerry. Sé que la primera pel·lícula que vaig veure va ser «Pinotxo», encara que recordo més haver vist de ben petit «Peter Pan», ho recordo perquè m’hi vaig identificar molt amb el personatge, fins i tot em van regalar una disfressa de Peter Pan.
Més endavant em va marcar molt altres films com els westerns com La «Conquista del Oeste», o altres tipus de films en versió original tipus «Repulsión» o «Hiroshima Mon Amour», els films d’Ingmar Bergman o Truffaut, que em van obrir les portes a un altre perspectiva, que el cinema podia pertanya a altres àmbits de la cultura del pensament, de l’expressió, l’arribada a tipus de públic diferent i que per tant el món del cinema no era una cosa tancada, o limitada d’un sol punt de vista.
Quin moment, o motiu va fer que et dediquessis al món del cinema?
Tot comença amb el fet de que el cinema s’ha anat convertint en una cosa molt important a la meva vida. En la època que jo vaig començar a interessar-me per aquest àmbit, no hi havien estudis especialitzats, per tant, la meva plataforma per interaccionar amb el cinema era veure molt cinema, els films de TVE, on feien cicles clàssics molt bons,. Però per a mi va ser essencial la revista Fotogramas. sobre tot, una secció la Consulta de Mr. Belvedere, en la qual escrivíem cartes tots els que ens apassionava el cinema, era una manera que teníem de comunicar-nos. això va fer que al escriure, tinguessim que elaborar el pensament i això feia agafar una estructura mental del món del cinema. A mi em va ajudar a tenir cert criteri del que escrivia, i em va aportar unes eines com perquè m’atrevís a agafar una oferta ocasional d’un programa de ràdio per fer unes col·laboracions a un programa de nit.
Amb quina personalitat o personatge del món cinematogràfic t’aniries a sopar si poguessis?
Hi ha molts grans actors i directors amb qui m’agradaria sopar, Montgomery Clifft, Luschino Visconti i Anna Magnani, John Ford.., però , no negaré que un dels sopars més interessants que podria tenir i que em despertaria més curiositat seria anar a la fàbrica on els germans Lumiere van fer servir per primer cop la màquina de cinema i després sopar amb ells aviam que creien i que pensaven sobre aquell famós invent cinematogràfic.
Què li falta al cinema per a millorar?
El cinema no ha deixat de tenir crisi al llarg de la seva història, l’arribada de les noves tecnologies, nous invents, les crisis econòmiques, les grans guerres…
El cinema el que ha de tenir és constància, sí que hi ha crisi però és necessari per superar mitjans i conceptes obsolets. És important anar evol·lucionant i mantenir el treball i l’esforç per tirar endavant. El cinema té 100 anys d’història, es compara amb els anys d’existència que hi ha al món de la història del art, de l’arquitectura, de la música, de la literatura, o de la pintura, el cinema encara està al començament del tot, encara té molt recorregut. De’l que hem vist fins ara, d’aquí uns segles quedaran un parell o tres de noms remarcables, però hi hauran més personalitats del cinema que passaràn a l’història els propers anys.