Text de Ricard Fusté
El Festival de Cannes sol ser un bon termòmetre per conèixer les tendències del cinema d’autor, i predir el contingut de les cartelleres dels mesos vinents; de manera que pot ser interessant repassar un palmarès que va contradir l’afirmació –potser poc afortunada- de Wim Wenders, president del jurat de la darrera Berlinale, qui va dir que els cineastes s’han de mantenir al marge de la política.
Tot el contrari de l’opinió de Park Chan-wook, president del jurat en la 79a edició del Festival de Cannes, refermada pel contingut dels títols més elogiats:
-
Palma d’Or per a Fjord, de Cristian Mungiu.
El director romanès, que ja havia obtingut el màxim guardó l’any 2007 per 4 meses, 3 semanas, 2 días, arremet ara contra la intolerància en societats que es consideren lliberals, i exposa el cas d’una família de fonamentalistes cristians enfrontada per les seves idees als habitants de la molt woke comunitat noruega on s’acaben d’instal·lar.
Tot i les acusacions de maniqueisme per part de la crítica, planteja un tema prou interessant, i es beneficia d’una narració molt dinàmica i un repartiment brillant encapçalat per Renate Reinsve (Valor sentimental) i Sebastian Stan (A Different Man, The Apprentice).
-
Gran Premi del Jurat per a Minotaur, d’Andrey Zvyagintsev.
A través d’una revisió del clàssic de Claude Chabrol La mujer infiel, el director denuncia la corrupció i pobresa moral de l’actual societat russa.
-
Millor Direcció ex aequo per a Javier Ambrossi i Javier Calvo (La bola negra) i Pawel Pawlikowski (Fatherland).
Els Javis invoquen l’obra inacabada de Federico García Lorca en una sentida reivindicació de la memòria històrica vista des del col·lectiu homosexual.
I, si ells parlen de “les dues Espanyes”, el director de Cold War ho fa de l’Europa dividida de la Guerra Freda, a través del periple pel continent de l’escriptor i Premi Nobel Thomas Mann i la seva filla Erika.
-
Premi a la Interpretació Femenina per a Virginie Efira i Tao Okamoto per Soudain, de Ryûsuke Hamaguchi.
Història de l’amistat entre dues dones amb la vellesa i la denúncia del sistema capitalista com a teló de fons.
-
Premi a la Interpretació Masculina per a Emmanuel Macchia i Valentin Campagne per Coward, de Lukas Dhont.
Una història d’amor homosexual enmig de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial.
-
Millor Guió per a Emmanuel Marre per Notre Salut.
Una història sobre la França col·laboracionista del règim de Vichy ens adverteix sobre la banalitat del mal i els perills del nazisme, encara molt presents en un continent europeu que cerca desesperadament la seva identitat perduda.
